IN CUSEINA
A brountla un gran parà³l sott al camein,
A gh’ à© tegin e dgam souvr ai furnà©e;
As seint per la cuseina un udurein
Ch’ al blèdga fin in fonda int i budà©e.
L’ à© in ovra tà³tt el pgnatt, tà³tt i pgnatein,
Mà©e mujera la scapa avanti e indrà©e ;
La già³sta ‘1 fogh, la taia i figadein,
La dà di cmand, la ‘m baca in zà©mma ai pà©e:
– S-cià³ma la pgnata, sà³, rad al furmai
E tend a cà³ll tegin : s’ al brusa, guai !
E meinter mà© e lavour com’ un danèe
A fèr al cà³gh, tà³tt bsunt, imbarbà©schèe,
As seint un zigh : – Infam ! Et l’iva dà©tt….
Et m’ èe lassèe busèr tà³tt al soffrà©tt ! –
