E neva
La và©n zò amnuda, arzà©la
cume al pà©n d’un uslin apà©na nà .
In zà©ma ai ram, in zà©ma al nudi cià³s,
in zà©ma a e querà§, ross viv
ad cla viltina, nèda
aià©r, avsin a cal du vèci querz,
in zà©ma a i còp ‘d la cà©sa,
scurà© da an e an,
la cumincia a fèr prà©sa.
La và©n zò a strà¢z, adèsa, e ènch i prà ,
i cià³f ad l’erba saca
i s’imbiènchèn mèn mèn.
Me a guardèr. Sà©mpà©r de pià³
la cras … la cras … Inturèn tà³t e tàªs
un silenzi ch’l’è, insam, paura e pàªs.
